Durant la dècada dels cinquanta (s.XX), la consolidació de la dictadura franquista, anava acompanyada amb l’obertura d’una cultura catalana prohibida, que recuperar la presencia i el prestigi perduts durant la situació que es trobava Barcelona.

el teatre despres d’uns anys de prohibició, el regim franquista autoritza la representació d’obre en atalà,sempre que passessin els reglaments de la censura. els pocs escenaris dedicats al teatre català van dificuktar l’accés de nous dramaturgs als escenaris i en moments com els que estaven sense mitjans de comunicació en català, el teatre era un dels pocs espais ics de la llengua.

l’escriptor Nèstor Lujàn denuncia el nivell deporable que es trobava el teatre en català. l’espanyolització de l’escena catalana era el resultat de ser una cultura sense llibertat i prohibida per una dictadura franquista.

LA CENSURA

La censura en conjunt amb la normativa vigent posaven a traves a qualsevol innovacio que se’ls hi presentes. era gairebe impossible el fet d’estrenar obres estrangeres com nord-americanes. les obres no podien contenir res de la idiologia politica contraria i encara menys res de relació amb la moral católica, és a dir, amb l’església.

era una censura perfectament reglamentada.

L’ALTERNATIVA ADB

l’agrupació Dràmatica de Barcelona es va crear per cumplir el seu proposit, degnificar i renovar l’escena Catalana.

l’ADB aspirava a formar una companyia per a oferir representacions del teatre més noble, i també volia escenificar dignament obres en català. ja fossin traduccions, peces classiques com contamporanies.

l’agrupació va fer que Oliver desenvolupés la seva faceta de dramaturg i de traductor, ja que aspirava a promoure els dramaturgs catalans, estimular la traducció catalana i afavorir la formació d’actors i directors.

l’accidentada estrena de “l’opera de tres reals” va ser clausurada per la polícia i l’entitat va ser oficialment dissolta per l’autoritat franquista.

LA VISIÓ DE “JONÁS”

Oliver escribia de forma ironica els seus pensaments sobre el teatre català, en els mitjans de comunicació d’aquella època, amb el pseudonim de “jonàs”.

gràcies a les traduccions ell podia reflectir les corrents i innovacions estrangeres i per aixó les defensava. ell tenia co entenia la posició dels empresaris, ja que no intervenien en el teatre. ??Jonás li dolia que la societat preferis un cinema dolent a un teatre bo i deplorava que cada vagada hi hagués menys espectadors en el teatre.

L’ESTRENA DE BALL ROBAT

Ball Robat es va estrenar el 2 de Juny de 1958, dirigida per Ángel Gràcia (dramaturgs). van destacar molt l’originalitat dels triangles amorosos, la interpretació dels actors no professionals i la bona recepció del públic. la moralina es refereix a que l’aparellament diferent dels emmbres dels matrimonis no canviava l’atzucac final al que arribaven. els personatges són els membres de les tres aprelles i pertanyen a una classe socials uniforma desde el punt de vista económic, social, polític i linguiostic. la distribució del llibre Ball Robat està formada per: tres actes i un èpileg.

No es pot escriure així, s’ha de revisar i corregir. Hauries d’estar suspesa, perquè, a més, el resum és molt sintètic.

Tens un 4

Com podrem observar i comprovar, tots els poemes van estan relacionats en amb aquell l’”amor no correspost” cap a una dona.

MADRIGAL
El protagonista fa un comparació on compara el seu estat de salut amb els seus sentiments negatius , ja que té un amor no correspost, d’aquella dona que tant estima, però malgrat tot no desistirà del seu amor.

SONET
Pere serafí com a pintor que és, representa els seus sentiments amb la pintura dirigis a aquell amor no correspost. Llegeix el comentari de la Maria: Pere Serafí era pintor i Pere Giberga comenta el retrat realitzat pel poeta(en el poema surt el diàleg que mantenen). Pere Serafí converteix aquest comentari oral en una obra poètica. La pintura és una autentica meravella on es demostra l’art de Serafí. En aquesta pintura expressa els seus sentiments que desemboquen en l’amor. Per exemple.

SONET VII
El protagonisa exporta?? expressa tots els sentiments d’amor que la dona pot senit??? ja qe!!!! en cap moment ell vol exeptar!?!?!?!?!? ACCEPTAR que  és un home rebutjat, un home d’amor no correspost. Què hi ha al poema que et permeti aquesta interpretació?

SONET XVI
En el sonet XVI, ell exposa 6 elements que li provoquen, cada un d’ells, un dolor diferent però cap tant dolor com pensar en aquell amor no correspost. T’has equivocat de poema, això que dius seria el comentari del XIV.!!!!

SONET V
El sonet V és un poema on el protagonista exposa tots aquells sentiments cap a una dona que de la qual ell n’està enamorat totalment. tots aquests sentmnt!?!?!?!?!?!?!? que ell sent cap a ella li els explica a la seva mare dient-li que s’ha trobat un dona molt epial pr !?!?!?!?!?!?!?!?!?!?a ell pel camí.

Aquest poema parla de l’amor que el seu protagonista sent cap a una dona amb una gran gentilesa. L’Home dels Cels (Amor, Fènix, és a dir, Cupido) quan retorna de la terra, li explica a sa mare (la mare de Déu) que ha vist una dona especial. Amor baixa a la Terra amb l’arc i la fletxa per ferir la famosa donzella, però se’n torna impressionat de la seva gran bellesa i diu a la Mare de Déu que a la Terra ja té competència.

SONET XIX
És quan el protagonista comença a estar disposat a esperar aquell antic amor no correspost per , per poder tirar endevant i trobar un possible nou amor. Encara li perduren sentiments de l’amor antic ja que nota un malestar dins seu.El protagonista s’ha alliberat de l’esclavitud de l’antic amor perquè és morta. El poema expressa les sensacions i emocions que sent ara que es torna a enamorar. Al final, fa una predicció de mal auguri, afirma que tot això serà així fins que torni a patir per la ingratitud de la dona, cosa normal en les dones

*Bernat, nosé si els poemes seguient un ordre, però he anat fent i resumint poemes desordenats. Si és que segueixien un ordre, demà m’ho dius i jo els público ordenats. FINS DEMÀ!! BONA NIT!!*

Sílvia, saps escriure???? o només saps fer missatges de mòbil? Creus que lliurar un treball com un missatge de mòbil amb un munt de mots sense vocals és normal? creus que tornaré a fer l’esforç de corregir una cosa sense estar revisada? A més, et falten quatre poemes. Nota : 2

- Castellanització de l’aristocràcia, però el poble seguia parlant català en tots els àmbits
- pèrdua del poder de la burgesia catalana, ↑
- utilització del castellà a la literatura culta.
- entrada de castellanismes.
- pèrdua de la conciència d’unitat de l’estàndard, desaparició de la Cancelleria amb l’ocupació espanyola.

SEGLES D’OR –> moments històrics en què la cultura italiana als s.XV i XVI i la Castellana als s.XVI i XVII????????????????.

LA LITERATURA ALS S. XVI, XVII.

-PRIMERS TEMPS DE LA IMPREMTA. (edat moderna).

ASPECTE POSITU: permet mantenir el contacte estret AMB la producció Intel·lectual europea. Per què?

- EL FONAMENT DE LA LECTURA.

Les llibreries són el mitja de venda i compra de llibres de lectura. I gràcies a elles això feia que l’actualitat cultural catalana estigués reforçada en diferents llengües (català, castellà, llatí, italiá..)

Cultura escrita:

* llegir en veu alta (recitar)

* llegir en solitari (interiorizar)????????

- LA NOVA FORMA DEL LLIBRE

El llibre té una forma ordenada i clara.
LA PÀGINA DEL TÍTOL: enquadernaments, tipologia, l’ús de diversos caràcters i lletres, nom de l’ autor, el títol, l’adreça de l’impressor i del llibreter.

PÀGINES INICIALS: dedicatòries, textos d’escriptors i amics.

- L’EDICIÓ COM A FACTOR DE PROGÉS

Renaixement (s. XVI) a home nou.?????

- SITUACIÓ DE L’ESCRIPTOR A L’EDAT MODERNA.

EDAT MODERNA – ANTIC RÈGIM

 - Noblesa
- Clergat
-Poble
- Burgesia

Quan un escriptor era reconegut pel rei, ja tenia la fama assegurada.

-ELS SALONS DELS S. XVII I XVIII

Un mecanisme de transmissió a SALONS (París)
Eren uns espais de conversa; on els autors llegeixen les seves obres.

Sílvia.

És un resum molt fluix, no crec que l’entenguis ni tu per estudiar-lo. A més hi ha molts errors de còpia. L’hauries de repetir.

per fi i despres de molt estres..me´n he ensurtit i estic pillant el “truquillu” aixó del bloc.

així que ara ja podre ana comentant!!

apa ens vaiem!!                Sílvia