UNA CULTURA SENSE LLIBERTAT
Durant la dècada dels cinquanta (s.XX), la consolidació de la dictadura franquista, anava acompanyada amb l’obertura d’una cultura catalana prohibida, que recuperar la presencia i el prestigi perduts durant la situació que es trobava Barcelona.
el teatre despres d’uns anys de prohibició, el regim franquista autoritza la representació d’obre en atalà,sempre que passessin els reglaments de la censura. els pocs escenaris dedicats al teatre català van dificuktar l’accés de nous dramaturgs als escenaris i en moments com els que estaven sense mitjans de comunicació en català, el teatre era un dels pocs espais ics de la llengua.
l’escriptor Nèstor Lujàn denuncia el nivell deporable que es trobava el teatre en català. l’espanyolització de l’escena catalana era el resultat de ser una cultura sense llibertat i prohibida per una dictadura franquista.
LA CENSURA
La censura en conjunt amb la normativa vigent posaven a traves a qualsevol innovacio que se’ls hi presentes. era gairebe impossible el fet d’estrenar obres estrangeres com nord-americanes. les obres no podien contenir res de la idiologia politica contraria i encara menys res de relació amb la moral católica, és a dir, amb l’església.
era una censura perfectament reglamentada.
L’ALTERNATIVA ADB
l’agrupació Dràmatica de Barcelona es va crear per cumplir el seu proposit, degnificar i renovar l’escena Catalana.
l’ADB aspirava a formar una companyia per a oferir representacions del teatre més noble, i també volia escenificar dignament obres en català. ja fossin traduccions, peces classiques com contamporanies.
l’agrupació va fer que Oliver desenvolupés la seva faceta de dramaturg i de traductor, ja que aspirava a promoure els dramaturgs catalans, estimular la traducció catalana i afavorir la formació d’actors i directors.
l’accidentada estrena de “l’opera de tres reals” va ser clausurada per la polícia i l’entitat va ser oficialment dissolta per l’autoritat franquista.
LA VISIÓ DE “JONÁS”
Oliver escribia de forma ironica els seus pensaments sobre el teatre català, en els mitjans de comunicació d’aquella època, amb el pseudonim de “jonàs”.
gràcies a les traduccions ell podia reflectir les corrents i innovacions estrangeres i per aixó les defensava. ell tenia co entenia la posició dels empresaris, ja que no intervenien en el teatre. ??Jonás li dolia que la societat preferis un cinema dolent a un teatre bo i deplorava que cada vagada hi hagués menys espectadors en el teatre.
L’ESTRENA DE BALL ROBAT
Ball Robat es va estrenar el 2 de Juny de 1958, dirigida per Ángel Gràcia (dramaturgs). van destacar molt l’originalitat dels triangles amorosos, la interpretació dels actors no professionals i la bona recepció del públic. la moralina es refereix a que l’aparellament diferent dels emmbres dels matrimonis no canviava l’atzucac final al que arribaven. els personatges són els membres de les tres aprelles i pertanyen a una classe socials uniforma desde el punt de vista económic, social, polític i linguiostic. la distribució del llibre Ball Robat està formada per: tres actes i un èpileg.
No es pot escriure així, s’ha de revisar i corregir. Hauries d’estar suspesa, perquè, a més, el resum és molt sintètic.
Tens un 4
